Com sé si soc víctima de violència de gènere?
Moltes dones dubten si el que viuen és “violència” perquè sovint no comença amb cops, sinó amb manipulacions, humiliacions, xantatges o actituds controladores. La violència de gènere pot ser física, psicològica, sexual, econòmica o digital. Fer-se aquesta pregunta és el primer pas per sortir del cercle i buscar suport.
Senyals d’alerta
La violència de gènere té moltes cares. Aquí tens exemples perquè puguis identificar-les amb més claredat:
Control i gelosia
Si la teva parella o exparella revisa el teu mòbil, vol saber constantment on ets o amb qui parles, i s’enfada si no reps o contestes trucades, això no és amor, és control.
Aïllament
Quan et fa sentir culpable per passar temps amb amistats o família, o et pressiona per deixar activitats que t’agraden, el que busca és deixar-te sense xarxa de suport.
Menysteniment i insults
Comentaris que ridiculitzen les teves opinions, fer broma de les teves emocions o fer-te sentir “boja” (gaslighting) són formes de violència psicològica que desgasten molt.
Por i intimidació
No cal que hi hagi cops perquè hi hagi agressió: un to amenaçador, gestos violents, trencar objectes o mirar-te amb menyspreu per fer-te callar ja són formes d’intimidació.
Control econòmic
Si no et deixa tenir diners, controla les teves despeses, t’impedeix treballar o estudiar, o et fa dependre econòmicament d’ell, és violència econòmica.
Violència sexual
El consentiment és imprescindible sempre. Si et pressiona per tenir relacions, et força o et fa sentir obligada, estàs patint violència sexual.
Violència digital
Vigilar els teus moviments per xarxes, controlar les teves contrasenyes, enviar-te missatges constants o assetjar-te en línia també són formes actuals de violència.
Si et reconeixes en més d’un d’aquests punts, és important que no ho normalitzis ni ho justifiquis.
El cicle de la violència
- Tensió: petits conflictes, retrets, nervis.
- Agressió: esclat de violència (insults, cops, amenaces).
- “Lluna de mel”: demana perdó, promet canviar, es mostra afectuós.
Aquest cicle es repeteix i, amb el temps, la fase de “lluna de mel” tendeix a desaparèixer i la violència augmenta. Reconèixer aquest patró ajuda a entendre que no és un fet puntual, sinó un sistema.
Què puc fer si sospito que soc víctima?
- Valida el que sents: si alguna cosa et fa mal o et genera por, ja és prou motiu per demanar ajuda.
- Parla-ho amb algú de confiança: compartir-ho pot trencar l’aïllament i donar-te perspectiva.
- Guarda proves si és possible: missatges, correus, fotografies de lesions.
- Elabora un pla de seguretat: tingues a mà documentació bàsica, claus, diners, telèfons d’ajuda i un lloc on puguis anar si necessites sortir de casa ràpidament.
- En situació de risc immediat: truca al 112. És gratuït i funciona les 24 hores.
I si no estic preparada per denunciar?
És totalment normal sentir por o dubte. Denunciar és una decisió personal. El que sí pots fer és informar-te dels teus drets i opcions:
Si vius a Granollers o a poblacions properes, pots demanar una cita al nostre Punt Lila (Carrer Nou 22, Granollers).
Per aprendre a detectar la violència, pots adquirir eines i estratègies als nostres cursos de Tècniques d’Autoprotecció per a Dones.
Posa’t en contacte amb nosaltres, t’informarem.
Trucar al 016 (atenció a tot Espanya, 24/7). També WhatsApp: 600 000 016 i correu: 016-online@igualdad.gob.es.
A Catalunya tens el 900 900 120 o correu: 900900120@gencat.cat.
Recursos a Granollers
Centre per a la Igualtat i recursos per a dones (CIRD)
Carrer del Portalet, 4, 4a planta (Granollers)
Tel.: 93 842 67 14
Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Granollers – Vallès Oriental
Plaça de la Corona, 6, 3a planta (Granollers)
Tel.: 93 585 12 23
Correu: sie.valles.oriental@gencat.cat
Grup d’Atenció a la víctima (Mossos d’Esquadra de Granollers)
Carrer Olivar, 6 (Granollers)
Tel.: 93 860 85 00 (Preguntar pel GAV)
Altres poblacions
Totes les poblacions compten amb punts d’Atenció a les Dones. Posa’t en contacte amb el teu Ajuntament i t’informaran.
Un petit consell…
La violència de gènere no sempre deixa marques visibles, però sempre deixa ferides. Recorda: no estàs sola, no és culpa teva i tens dret a viure lliure i segura.