Blog

A la Biennal del pensament i amb el títol Preservar la vida: nova il·lustració per un planeta compartit, Corine Pelluchon i Marta Segarra van mantenir un diàleg, que moderat per Begoña Saez, va mostrar alguna de les ombres i monstres de la Il·lustració. El que podreu llegir aquí sota és un resum comentat del que van dir Pelluchon i Segarra. Començo per posar en context la conversa, definint allò que solem entendre per Il·lustració. Acabo l’escrit amb una conclusió personal.

En una societat marcada per l'individualisme i la distància emocional, la compassió emergeix com un acte revolucionari, capaç de transformar relacions humanes i d’aportar significat al dolor. Des de les arrels filosòfiques fins a les descobertes més recents en neurociència, aquest article explora el concepte de compassió com a resposta a la fragilitat humana, basant-se en la rica discussió que vam tenir durant la sessió de Converses Filosòfiques de Sorotopia el passat 25 de setembre.

Des de Sorotopia, considerem imprescindible visibilitzar com l’ambient laboral pot esdevenir un lloc insegur per a les dones, segons el nivell de feminització o masculinització dels entorns de treball. Compartint les experiències laborals des d’una perspectiva feminista, podem fer-nos una imatge més concisa del què suposa ser una dona en el món laboral.

Gisèle sufrió agresiones atroces durante nueve años: su esposo, Dominique Pelicot, la drogaba con ansiolíticos, permitiendo que docenas de hombres la violaran mientras él lo grababa y fotografiaba. Este juicio no solo pone en el banquillo de los acusados a 50 hombres que participaron en las violaciones, sino que también coloca a la sociedad misma en el centro del escrutinio. ¿Cómo pudo alguien cometer estos crímenes durante casi una década sin que nadie interviniera?

Quan una dona és assassinada a mans de la seva parella o exparella, molts titulars als mitjans de comunicació fan servir expressions com "mor una dona" o "trobada morta una dona en circumstàncies violentes". Aquestes frases no només són inexactes, sinó que contribueixen a la normalització del feminicidi, minimitzant la gravetat del crim.

El 8 de agosto de 2024, una joven médica de 31 años de la Facultad de Medicina RG Kar de Calcuta (India) terminó su turno de 36 horas en el hospital, cenó con sus colegas y fue a la sala de seminarios de la facultad a descansar antes de su próximo turno. Nunca volvió a salir. Su cuerpo sin vida fue encontrado al día siguiente en esa misma sala, mostrando signos evidentes de brutal violencia. La noticia de su asesinato encendió una chispa de indignación en todo el país. La comunidad médica, los movimientos de mujeres y los sindicatos se alzaron para exigir justicia y denunciar la violencia de género que invade todos los espacios de la sociedad india.

Agnes Boixader

A la Biennal del pensament i amb el títol Preservar la vida: nova il·lustració per un planeta compartit, Corine Pelluchon i Marta Segarra van mantenir un diàleg, que moderat per Begoña Saez, va mostrar alguna de les ombres i monstres de la Il·lustració. El que podreu llegir aquí sota és un resum comentat del que van dir Pelluchon i Segarra. Començo per posar en context la conversa, definint allò que solem entendre per Il·lustració. Acabo l’escrit amb una conclusió personal.

Mantianira

En una societat marcada per l'individualisme i la distància emocional, la compassió emergeix com un acte revolucionari, capaç de transformar relacions humanes i d’aportar significat al dolor. Des de les arrels filosòfiques fins a les descobertes més recents en neurociència, aquest article explora el concepte de compassió com a resposta a la fragilitat humana, basant-se en la rica discussió que vam tenir durant la sessió de Converses Filosòfiques de Sorotopia el passat 25 de setembre.

Franchesca Rodríguez Martín

Des de Sorotopia, considerem imprescindible visibilitzar com l’ambient laboral pot esdevenir un lloc insegur per a les dones, segons el nivell de feminització o masculinització dels entorns de treball. Compartint les experiències laborals des d’una perspectiva feminista, podem fer-nos una imatge més concisa del què suposa ser una dona en el món laboral.

Mantianira

Gisèle sufrió agresiones atroces durante nueve años: su esposo, Dominique Pelicot, la drogaba con ansiolíticos, permitiendo que docenas de hombres la violaran mientras él lo grababa y fotografiaba. Este juicio no solo pone en el banquillo de los acusados a 50 hombres que participaron en las violaciones, sino que también coloca a la sociedad misma en el centro del escrutinio. ¿Cómo pudo alguien cometer estos crímenes durante casi una década sin que nadie interviniera?