Com puc recuperar la confiança en mi després d’un període d’abús o violència?
Les relacions d’abús o violència gairebé mai comencen mostrant agressivitat de primeres. Sovint hi ha un inici bonic, que ens fa sentir bé i confiades. Una de les principals estratègies dels abusadors és minar l’autoestima. Així som més fàcils de controlar i manipular, i ens quedem al lloc amb menys resistència. Amb el temps, això pot fer que ens acabem creient poc vàlides, torpes, massa sensibles, exagerades… Et sona? És habitual, i no és culpa teva.
Senyals de desconnexió amb mi mateixa
Quan la confiança en una mateixa està ferida, poden aparèixer situacions com aquestes:
Dependència per decidir
Costa molt prendre decisions sense que algú altre les validi.Desconnexió
Em sento desconnectada: de vegades com si visqués una pel·lícula, i d’altres, desbordada per les emocions.Manca de desitjos propis
No sé què m’agrada o què desitjo, perquè fa temps que ningú m’ho pregunta (ni jo mateixa).Dificultat per demanar ajuda
Em costa demanar ajuda, companyia o afecte.Autoexigència i duresa
Tinc una imatge dura de mi, em jutjo físicament i emocionalment.Absència de límits
No poso límits per por que els altres s’enfadin.Por al judici extern
Sento que tothom em mira, em jutja o pensa malament de mi.Si et reconeixes en alguna d’aquestes frases, no ets l’única. Són respostes naturals després d’haver viscut abús.
Què passa amb el meu sistema nerviós?
Moltes vegades has llegit llibres, escoltat pòdcast o anat a teràpia i has pensat: “La teoria me la sé, però no aconsegueixo aplicar-la”. Això té una explicació: el sistema nerviós.
El cos està dissenyat per mantenir-te viva davant qualsevol circumstància. Quan hi ha molt estrès, el cervell es desconnecta (aquella sensació que vius la vida com si no fos teva), o bé et manté en alerta constant.
Després d’abusos continuats, el sistema nerviós es queda atrapat en aquest estat d’alerta. I quan està així, no pot processar informació nova ni introduir canvis. No és falta de voluntat: és una estratègia natural de supervivència.
Com puc calmar el meu sistema nerviós?
Per introduir canvis, cal aconseguir moments de calma. No sempre, però sí prou perquè el cos entengui que hi ha seguretat. Algunes eines senzilles:
- Respiració lenta i profunda: prova d’inspirar en 4 temps, comptant fins a 4, retenir l’aire en 2 i exhalar en 4. Comptar ajuda a distreure la ment.
- Moments de meditació o silenci conscient: no pretenguis deixar la ment en blanc, senzillament para i observa’t.
- Passejar per llocs agradables: fixa’t en el que veus i en els detalls del teu entorn.
- Escoltar música: busca cançons que t’emocionin o et relaxin.
- Fer activitats que donin plaer: juga, prova, descobreix què t’agrada.
- Contacte físic segur i respectuós: abraçades, carícies, massatges.
Recorda: cada petita experiència de calma és una llavor que el teu sistema nerviós registra com a seguretat.
I com puc entrenar-lo per al canvi?
El canvi pot semblar desconegut i fins i tot fer més por que la violència que ja havíem normalitzat. Per això cal “entrenar” el cos de manera gradual:
- Juga, imagina, crea: com quan inventàvem mons amb les nines. Crea en el teu imaginari situacions de calma i seguretat.
- Omple els dies d’espais segurs: moments de riure i comunitat.
- Àncora al cor: cada instant en què et sentis escoltada, reconeguda, valorada.
- Gaudeix de la solitud tranquil·la: dona importància també als moments en què et sents bé estant sola i tranquil·la, és una gran forma de seguretat.
Espais com Sorotopia (o altres entorns de comunitat i suport) són ideals per crear aquests moments de confiança i entrenament.
Pas a pas, amb amabilitat
Els canvis venen de mica en mica. No et posis pressa. Parla’t de manera amable, amb la mateixa tendresa amb què parlaries a una amiga que estimes. Recuperar qui ets i el que desitges és un viatge, i no cal fer-lo sola. Som moltes les que volem acompanyar-te.
Recorda sempre.
No és que no puguis… és que encara no pots. I això està bé.