Com sé si estic vivint soledat no desitjada?

Moltes dones es pregunten si el que senten és realment soledat no desitjada o si “només” és part de la vida. La soledat no sempre significa viure sola ni no tenir ningú a prop. De fet, pot aparèixer tot i estar envoltada de gent, quan notes que no tens vincles profunds, que no et sents compresa o que t’acompanya un buit intern. Aquesta sensació, amb el temps, pot anar desgastant l’autoestima, la motivació i fins i tot la salut. Fer-se aquesta pregunta ja és un primer pas important: vol dir que t’estàs escoltant i que busques cuidar-te.

Senyals d’alerta

La soledat no desitjada es pot expressar de maneres molt diverses i sovint subtils. Aquests són alguns indicadors que poden ajudar-te a identificar-la:

Sentir-te desconnectada

Quan ets amb altres persones però continues sentint-te sola, invisible o amb la sensació que no hi ha una connexió real.

Absència de suport

Quan penses que, en cas de necessitat, no tens ningú a qui trucar o et fa vergonya demanar ajuda perquè no vols “molestar”.

Pèrdua d’interès

Quan les activitats que abans et feien il·lusió ara et resulten buides, i moltes vegades prefereixes no sortir o no fer res perquè et falta motivació.

Autoexigència i culpa

Quan et culpes per no tenir més relacions o amistats, o et repeteixes que “hauries d’esforçar-te més” per no estar sola.

Malestar emocional i físic

Quan la soledat es tradueix en tristesa, ansietat, insomni, pèrdua d’energia o fins i tot dolors físics sense explicació clara.

Si et reconeixes en diversos d’aquests punts, és important que no ho normalitzis ni pensis que és “el que toca”. La soledat no desitjada és una experiència compartida per moltes dones i, sobretot, és una situació que pot canviar.

El cercle de la soledat

La soledat acostuma a seguir un cercle difícil de trencar:

  • Manca de vincles: notes buit, tristesa o incomprensió.
  • Baixa motivació: et costa sortir, fer activitats o buscar noves relacions.
  • Aïllament creixent: això fa que la sensació de soledat augmenti encara més.

Amb el temps, aquest cercle pot fer-te creure que la soledat és part de tu, però no és així: és una situació, no una identitat. I les situacions es poden transformar amb el suport adequat.

Què puc fer si sospito que estic vivint una situació de soledat no desitjada?

  • Valida el que sents: si et fa mal, ja és prou motiu per buscar alternatives i cuidar-te.
  • Parla’n amb algú de confiança: compartir-ho pot alleugerir el pes i donar-te una nova perspectiva.
  • Recupera petites activitats: tornar a fer allò que t’agrada, encara que sigui sola al principi, pot ser un primer pas cap a la connexió.
  • Cuida’t emocionalment i físicament: recorda que cos i ment estan relacionats. Menjar bé, descansar i moure’t també són formes de combatre la soledat.
  • Busca espais comunitaris: tallers, grups o associacions on compartir experiències amb altres dones que poden estar vivint situacions semblants.

No estàs sola

A sorotopia treballem per oferir espais on les dones poden retrobar-se, compartir la seva veu i trencar l’aïllament. Creiem que el vincle i la comunitat són claus per recuperar la confiança i sentir que formem part d’alguna cosa més gran.

Si vius a granollers o a rodalies, pots acostar-te als nostres grups i tallers, que estan pensats per acompanyar, escoltar i obrir camins nous. També pots demanar informació al teu ajuntament: la majoria de poblacions compten amb serveis i recursos per a dones en situació de soledat no desitjada.

Altres recursos comunitaris

Mapa d’actius i salut

Cercador d’activitats de la Generalitat de Catalunya.

Accedir al cercador

Xarxa de Centres Cívics

Centres Cívics de l’Ajuntament de Granollers (cada municipi té la seva pròpia xarxa).

Veure la xarxa

Serveis de salut i benestar emocional

Servei d’Atenció Primària del Vallès Oriental. Carrer Museu 19, Granollers.

Telèfon: 93 860 05 10

Una reflexió

la soledat no desitjada no és un defecte ni un fracàs personal. És una experiència que pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida i que té solució si es busca suport i es generen vincles.

— Claudia Pérez Gregorio, Psicòloga i coordinadora del projecte “Vincles que curen”
Desplaça cap amunt