L'autocura també és escoltar-nos
Sovint relacionem l'autocura amb fer-nos un tractament, anar a fer esport o regalar-nos algun caprici. Però crec que l'autocura va molt més enllà.
Per a mi, també és saber parar quan ho necessitem, acceptar que no podem arribar a tot, descansar sense sentir-nos culpables i aprendre a escoltar què ens està demanant el cos i la ment.
Vivim en una societat que ens empeny a estar sempre ocupades i a ser productives, però a vegades cuidar-nos és precisament fer el contrari: baixar el ritme i donar-nos permís per respirar.
Vosaltres què enteneu per autocura?
Per mi l'autocura és disposar d'una llarga estona per desconnectar-me del món, llegir una història fantàstica (Com El Senyor dels Anells) i deixar anar tota la dosi de realitat de la que em trobo cada dia envoltada. Senzillament, temps per pensar, per respirar, per gaudir del moment sense pensar en res més.
La veritat és que començo a prendre'm molt seriosament aquest tema, perquè ja és una qüestió de salut. Moltes gràcies per fer-hi esment, és realment important per a les dones.