El Museu de la Dona de Can Ganga es va inaugurar el 28 de juliol de 2020 des de l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Tossa de Mar, per a reconèixer el paper de les dones en la història. Des de diversos àmbits, es mostren l’estil de vida i els costums de les dones que, al llarg del temps han contribuït a l’economia de la població i al seu desenvolupament. Tasques invisibilitzades per una societat patriarcal que assignava a les dones el paper de mare i esposa, i restava importància a la seva aportació com a treballadores essencials en altres àmbits.
L'espai
La finca de Can Ganga és propietat de l’Ajuntament de Tossa de Mar des de principis dels anys 2000. La casa és una de les primeres edificacions que es van establir fora muralla el segle XVI, i el primer esment d’aquesta edificació data del 1506, anomenada com a Casalé de Narcís Andreu.
L’edifici representa una masia fortificada que antigament s’usava per defensar-se dels atacs dels pirates. En el seu interior encara es conserva una fresquera excavada en la roca viva que permet experimentar la sensació de viatjar en el temps També es conserva a la façana una matacana i un portal rodó dovellat, que és un dels més ben conservats del municipi.
L’espai està dividit en diverses sales que tracten els oficis que s’han desenvolupat en el municipi des de principis de segle i a on les dones han tingut un paper especialment rellevant.
La sala de la pesca
Tot i considerar-se només un complement per a la pesca, la feina de les dones va ser imprescindible per a l’economia pesquera tradicional. Remendaven les xarxes, venien el peix i assitien els pescadors en tot el que fos necessari. Una tasca dura i complicada que les dones portaven a terme a l’ombra dels homes.
La sala del camp i el mas
La dona tenia totes les responsabilitats domèstiques i familiars, i també tenia un paper fonamental en el procés de producció. Com a mares, mestresses, i també agricultores i ramaderes, formaven part d’un estil de vida en què la feina de les dones, tot i ser desvalorada per la societat, era un pilar de vital importància per al dia a dia de l’economia local.
En aquesta sala es poden observar estris típics de l’època, que ens permeten fer-nos una idea de la duresa de la vida al camp i al mas.
La sala de les devocions
Sota el mite del camp erm que només pot donar fruit quan és sembrat, per a la societat patriarcal, la dona només pot esdevenir Dona com a esposa i mare. Les feines i responsabilitats típicament femenines són poc valorades i no remunerades, així i tot la seva importància radica en el fet que cap societat podria sobreviure sense elles.
A conseqüència d’aquest pensament, criar els fills, tenir cura dels avis i dels malalts, i mantenir les devocions col·lectives eren dominis invisibles de les dones que aquestes perpetuaven amb els seus actes del dia a dia.
La sala dels oficis i la de les tradicions
La indústria de la salaó i les conserves eren feines femenines. L’excedent de la pesca s’emmagatzemava i conservava per a ser transportada i consumida posteriorment.
La majoria d’objectes exposats han estat cedits per veïns i veïnes del municipi, que amb les seves aportacions contribueixen a mantenir viva la memòria de tot un poble, i especialment de la important tasca de les dones, que ha estat silenciada per una història patriarcal.
El Museu de la Dona és un espai robat al temps, en què pots viatjar a una època que desprèn un aroma a essència femenina per tots els seus racons.