En els darrers anys, el fenomen de les “Tradwives” ha guanyat visibilitat, especialment a través de les xarxes socials. Aquest moviment, que defensa un retorn als rols de gènere tradicionals, ha estat acollit per algunes dones que opten per adoptar el paper de mestresses de casa, submises als seus marits, i dedicades completament a la llar i la família. No obstant això, des d’una perspectiva feminista, és fonamental qüestionar i desmuntar els arguments que sustenten aquesta tendència, ja que en última instància perpetua una visió retrògrada i limitadora del paper de les dones en la societat.
El mite de la llibertat d’elecció
Un dels arguments centrals de les tradwives és que escullen lliurement aquest estil de vida, al·legant que és una opció empoderadora. Tanmateix, aquesta aparent “llibertat d’elecció” ha de ser examinada críticament. El feminisme ha ensenyat que les eleccions individuals estan profundament influenciades per les normes socials i culturals que ens envolten. En una societat que encara valora el rol de la dona com a cuidadora i submisa, l’elecció de ser una tradwife pot estar condicionada per pressions socials, culturals o fins i tot econòmiques.
Optar per un rol tradicional pot semblar una decisió personal, però sovint és una resposta a un entorn que continua desvaloritzant les dones en l’esfera pública i laboral. En aquest sentit, cal preguntar-se si aquesta elecció és realment lliure o si està condicionada per una falta d’opcions veritablement igualitàries.
La submissió no és empoderament
Un altre pilar fonamental del moviment tradwife és la idea que les dones haurien de ser submises als seus marits, veient aquesta submissió com una forma de suport i col·laboració dins del matrimoni. Des d’una perspectiva feminista, aquest concepte és profundament problemàtic. La submissió no és una forma d’empoderament; és una manifestació de desigualtat. Un matrimoni basat en la desigualtat de poder no pot ser considerat una associació realment equitativa.
El feminisme ha lluitat durant dècades per eradicar les dinàmiques de poder que perpetuen la subordinació de les dones. La submissió en les relacions, per més voluntària que sigui, perpetua la idea que les dones són menys capaces de liderar, prendre decisions i exercir el seu poder d’autodeterminació.
Romanticisme dels rols tradicionals
Les tradwives solen idealitzar una època passada, especialment les dècades dels 50 i 60, quan els rols de gènere eren més rígids. Aquest romanticisme és perillós perquè oblida les limitacions i opressions que les dones van patir en aquells temps. Les dècades passades estaven marcades per una manca d’autonomia per a les dones, que sovint es veien atrapades en matrimonis infeliços, sense drets laborals, ni accés a l’educació superior en igualtat de condicions.
El feminisme ha lluitat per desmantellar aquestes estructures opressives, aconseguint drets i llibertats que les dones d’aquella època només podien somiar. Recuperar aquests rols no és un pas endavant, sinó un retrocés que ignora els èxits del moviment feminista i els beneficis d’una societat on les dones poden exercir la seva llibertat en tots els àmbits.
El rebuig al feminisme: Una fal·làcia perillosa
Les tradwives sovint s’oposen al feminisme modern, considerant-lo com una amenaça per a la família tradicional. Aquest rebuig al feminisme és preocupant, ja que ignora les arrels del moviment que ha permès a les dones obtenir els drets que tenen avui. El feminisme no s’oposa a la família, sinó a la idea que les dones han de limitar-se a rols específics i subordinats dins d’ella.
El feminisme lluita perquè totes les persones, independentment del gènere, puguin escollir lliurement la seva trajectòria vital sense estar lligades a estereotips o imposicions culturals. Les tradwives, en contraposició, perpetuen la idea que hi ha un únic camí “correcte” per a les dones, basat en la renúncia a la seva autonomia i independència.
Igualtat i empoderament
El veritable empoderament per a les dones no es troba en un retorn a rols tradicionals i submissos, sinó en la construcció d’una societat on puguin exercir plenament els seus drets, talents i aspiracions. El feminisme promou una visió del món on les dones no estan limitades per les expectatives tradicionals, sinó que són lliures per explorar totes les facetes de la seva vida, des de la carrera professional fins a la vida familiar, en igualtat de condicions amb els homes.
En lloc de romantitzar un passat desigual, hem de treballar per un futur on les dones puguin triar realment, amb llibertat i sense condicionants, quin tipus de vida volen portar. Això inclou la possibilitat d’integrar la vida familiar amb una carrera professional, sense haver de renunciar a una per l’altra, i sense veure’s empeses a la submissió o la limitació personal.
El fenomen de les tradwives, malgrat la seva aparença inofensiva o fins i tot atractiva per a algunes dones, perpetua una visió restrictiva i retrògrada del paper de les dones en la societat. Des d’una perspectiva feminista, és crucial qüestionar aquest moviment i treballar per un món on totes les dones puguin viure plenament, sense estar limitades per estereotips de gènere o normes tradicionals que coarten la seva llibertat i el seu potencial. La veritable llibertat i empoderament es troben en la igualtat d’oportunitats i en la possibilitat de triar, sense pressions ni imposicions, el camí que cada dona vol seguir.
