Quan una dona és assassinada a mans de la seva parella o exparella, molts titulars als mitjans de comunicació fan servir expressions com “mor una dona” o “trobada morta una dona en circumstàncies violentes“. Aquestes frases no només són inexactes, sinó que contribueixen a la normalització del feminicidi, minimitzant la gravetat del crim. No es tracta d’una simple mort, es tracta d’un feminicidi — un assassinat motivat pel gènere.
L’ús inadequat del llenguatge neutralitza la responsabilitat de l’agressor i dilueix l’impacte d’un acte de violència extrema. En dir que una dona “ha mort”, es perd de vista el context estructural que envolta el feminicidi i es desvia l’atenció del fet que aquestes morts són conseqüència directa de la violència masclista que impregna la nostra societat.
La violència de gènere i la invisibilització del crim
Quan es parla de feminicidi com si fos una “mort” ordinària, el llenguatge contribueix a amagar la violència sistemàtica que hi ha darrere. El feminicidi no és un acte aïllat ni accidental; és la culminació d’una sèrie de conductes de control, abús i violència que sovint s’han repetit durant mesos o anys. No anomenar aquests crims pel seu nom és una forma d’invisibilitzar la violència de gènere i, per tant, de perpetuar-la.
Els feminicidis són una conseqüència directa de la desigualtat de gènere i la normalització de les estructures patriarcals que deshumanitzen les dones. Quan els mitjans i la societat en general trivialitzen aquests crims, estan contribuint a un cercle de silenci i impunitat que legitima la violència contra les dones.
La importància d’anomenar els feminicidis
L’ús correcte del llenguatge és clau per visibilitzar i combatre la violència de gènere. Quan una dona és assassinada pel simple fet de ser dona, és imprescindible que els mitjans i les institucions utilitzin el terme feminicidi. Això no només fa visible la naturalesa del crim, sinó que també permet reconèixer que aquestes morts formen part d’un problema estructural i global. Anomenar els feminicidis pel seu nom és un primer pas per reconèixer la magnitud de la violència masclista i per treballar cap a la seva eradicació.
A més, cal subratllar que el feminicidi és la manifestació més extrema d’una violència que moltes dones viuen en el seu dia a dia. Aquesta violència pot prendre formes físiques, psicològiques, sexuals o econòmiques, i sovint comença amb comportaments de control i dominació subtils que van escalant fins a l’agressió fatal. Anomenar el feminicidi pel seu nom és, per tant, una manera de visibilitzar tot aquest procés de violència.
Els mitjans de comunicació com a agents de canvi
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la manera com es perceben i es tracten els feminicidis. No es tracta només de donar la notícia, sinó de fer-ho d’una manera que contribueixi a conscienciar i a combatre la violència de gènere. Això inclou l’ús d’un llenguatge que reflecteixi la gravetat dels crims i que no redueixi els feminicidis a simples accidents o tragèdies personals.
És necessari un canvi en la narrativa. Els mitjans han de deixar d’amagar la violència de gènere darrere de termes neutres i eufemismes, i han de començar a denunciar-la amb claredat. Això no només ajudarà a conscienciar la societat sobre la magnitud del problema, sinó que també permetrà que les dones víctimes de violència masclista se sentin escoltades i reconegudes.
La normalització com a forma de violència
La normalització dels feminicidis no és només una qüestió de llenguatge. És una forma de violència en si mateixa, ja que permet que aquests crims es continuïn cometent amb impunitat. Quan els feminicidis es tracten com a simples morts, s’està perpetuant la idea que aquestes tragèdies són inevitables o naturals, i no conseqüències directes d’un sistema patriarcal que legitima la violència contra les dones.
Per combatre aquesta normalització, és imprescindible que la societat en el seu conjunt —i especialment els mitjans de comunicació— canviïn la seva manera de parlar sobre els feminicidis. Només així podrem trencar el cercle de violència i avançar cap a una societat on les dones no siguin víctimes de la violència masclista.
Les paraules tenen poder, i en el cas de la violència de gènere, aquest poder pot ser determinant en la manera com la societat entén i aborda el problema dels feminicidis. Anomenar aquests crims pel seu nom, visibilitzar la violència de gènere i denunciar-ne les causes estructurals és un pas necessari per combatre la normalització de la violència contra les dones i per avançar cap a una societat més justa i igualitària.
