Conéixer la història del feminisme, i saber quins passos van donar altres dones abans que nosaltres, és molt important a l’hora de determinar quin és el nostre objectiu, i quina estratègia volem adoptar per aconseguir-lo. A Espanya, moltes dones van lluitar per la igualtat entre homes i dones abans que nosaltres, i les seves històries ens inspiren a continuar inventant estratègies que incideixin de manera directa en la transformació social.
Amb aquesta sèrie de cinc capítols, La Universitat Nacional d’Educació a Distància, ens mostra el recorregut de la teoria feminista en l’àmbit espanyol, i les seves particularitats relacionades amb els diferents paradigmes polítics que han format part de la història d’Espanya.
Pioneres
Al llarg de mil·lennis el patriarcat ha instaurat un model de construcció social basat en el principi de desigualtat natural entre els sexes, vinculat en gran part a les diferents funcions que un sexe i l’altre tenen en la reproducció de l’espècie. Una desigualtat de què deriva un model de constitució de la identitat individual i de les relacions de gènere, fonamentada en la superioritat de l’home respecte de la dona.
Les idees de progrés que la Revolució Industrial va portar començaren a qüestionar la desigualtat natural entre homes i dones. A Espanya, les pioneres d’aquest pensament transformador van ser Concepción Arenal y Emilia Pardo Bazán, que van obrir la via a un nou paradigma sobre el rol de la dona a la societat.
El feminisme a la II Repúbica
El principal fre de l’emancipació de la dona eren la seva pròpia família, i l’església. La defensa de l’educació femenina es posa de manifest a finals del s XIX, juntament amb el canvi en la regulació dels drets de les dones a Espanya, i suposa l’increment de presència femenina a l’educació. Sorgeix el concepte de dona moderna, treballadora i formada. Iniciatives com la de Maria de Maeztu, fundadora del Liceum Club, suposen un esforç en el desenvolupament educatiu per provocar el canvi social. Mentrestant, Clara Campoamor lluita en solitari per aconseguir el dret al vot femení.
La Guerra Civil i el triomf del Franquisme destrueixen els avenços que s’havien aconseguit fins al moment en qüestió d’igualtat de gènere. Les exiliades van custodiar aquests avenços per poder retornar-los de nou a Espanya en el moment adequat.
A Espanya, el moviment feminista s’hauria desenvolupat de manera contínua, si la guerra no l’hagués interromput, desfent tots els passos que s’havien donat per considerar la dona alguna cosa més que un ésser subordinat als homes. Les dones espanyoles han hagut de revitalitzar el projecte feminista amb quaranta anys de retard.
Construint la teoria feminista
El feminisme és una apel·lació al bon sentit de la humanitat .
Mary Wollstonecraft.
Durant el s XVIII neixen els primers textos en defensa de la igualtat de drets entre homes i dones. Olympe de Gouges, es basa en les idees de la Il·lustració per redactar la seva Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Les seves idees antiesclavistes i a favor del lliure desenvolupament dels drets de les dones la portaran a la guillotina, sense que en cap moment modifiqués les seves idees i pensaments davant la idea de morir pels seus ideals. Amb proclames de llibertat com la d’Olympe de Gouge s’inicia un pensament feminista, que ja compta amb tres-cents anys d’història.
Les diverses onades del feminisme aniran modelant una teoria feminista que, tot i tenir enfocaments i punts de vista diferents, mostren la finalitat comuna de lluitar per una igualtat real de drets en general, i entre homes i dones en particular.
Feminisme, saber i legalitat política
La lluita per la igualtat suposa crear quelcom que no ha existit abans. En tots els àmbits de la nostra societat existeixen discriminacions que travessen les dones i no les deixen desenvolupar de manera lliure. El biaix androcèntric present en totes les disciplines del coneixement, es va fer especialment visible durant els anys 60 als Estats Units, a on dones que s’havien introduït en el camp de la investigació social, van visibilitzar la mirada totalment masculinitzada que permeava les ciències socials.
Per altra banda, la literatura ha recollit històricament la construcció cultural de la imatge de la dona des de les fantasies de l’home, desdibuixant la seva personalitat real, i atribuint característiques infantilitzades i totalment subordinades als homes.
Neixen categories de classificació feministes, com el gènere, que suposarà un avenç a l’hora d’explicar les diferents discriminacions a què les dones estan exposades senzillament per haver nascut amb un sexe determinat.
En definitiva, el feminisme persegueix l’emancipació de subjectes que han prioritzat sempre els interessos d’altres per sobre de les seves pròpies necessitats.
l’Antropologia Feminista
L’Antropologia és una disciplina que contempla el desenvolupament de l’ésser humà des d’una perspectiva holista, i allunyada dels estereotips o condicionaments socials. De manera natural, una part de l’Antropologia ha evolucionat cap a l’observació de la situació de la dona a les diverses societats, i l’anàlisi de la seva situació de vulnerabilitat davant el domini masculí.
Als anys 70, Margared Mead, va visibilitzar amb la seva feina com el biaix androcèntric havia deixat les dones fora de l’anàlisi dels antropòlegs al llarg de la història.
Les primeres antropòlogues comencen a qüestionar-se les implicacions d’aquest biaix, començant pel llenguatge. En un camp multidisciplinari, les primeres científiques socials feministes plantegen la necessitat de tenir una perspectiva de gènere a través del coneixement de la teoria feminista, que ens permetrà detectar els problemes de la discriminació.
La incorporació de la sexualitat als estudis de gènere, serà crucial per desmuntar l’androcentrisme històric que posava la reproducció al centre del sistema de dominació dels homes sobre les dones.
A Occident existeix una visió dual del món. Per comprendre la nostra realitat establim classificacions duals i confrontades (ment-cos, cultura-naturalesa, home-dona). A través de l’antropologia feminista s’analitza aquesta visió, i es persegueix la desconstrucció de la concepció d’aquestes classificacions per aprendre a construir la realitat de manera més justa i igualitària.
Us convidem a veure aquests cinc documentals que fan un recorregut per la història del feminisme, i la seva evolució que ens permet mirar cap a un futur ple de lluita i reivindicació, però també d’esperança.
