La fageda de la Grevolosa està verda i preciosa. Entrem a tardor plena, però la majoria de fulles dels faigs encara estan verdes. Algunes ja groguegen i anticipen l’espectacle que es produirà en unes setmanes quan tot el bosc es cobreixi de daurat. Teníem set de verdor i avui l’hem pogut apaivagar a bastament. Els roures i els faigs predominaven amanits per grèvols, galzerans, boixos, ginebres i altres arbustos propis d’aquests boscos de clima més atlàntic. Hem arribat al centre de la fageda on són els arbres més monumentals i hem pogut admirar la majestuositat que desprenen. Aquests arbres poden arribar als dos-cents cinquanta anys, però els que tenim davant no sabem quants anys porten dempeus. El pendent fa que alguns mostrin una gran part de les arrels i això els fa més impressionants, tot i que també més vulnerables donat que el seu pes queda menys sostingut.
Avui ens hem preguntat totes que creiem que era un faig o qui creiem que era. Rodejades d’aquests éssers tan bonics i prodigiosos ens sentíem acollides. Tot el bosc irradiava una llum suau però penetrant damunt dels nostres cossos.
Hem escrit cadascuna una paraula clau que creiem que representava la nostra resposta i quan hem llegit les targetes ha aparegut dues vegades la paraula vida. Vida perquè ens dona ombra, frescor, ens transmet energia, algunes vegades alguns arbres donen fruits, però sempre disminueix el CO2 a l’atmosfera i generen oxigen. Sabem que sense aquests éssers seria molt difícil viure en aquest planeta.
Hem seguit amb la paraula naturalesa, encara que hem pensat que també nosaltres som naturalesa i que de vegades es produeix una divisió artificial entre la natura i l’ésser humà. Una mena de binarisme que sembla situar-nos per damunt de la natura, quan en realitat en formem part indissociable.
Alguna de nosaltres ha escrit la paraula gent i hi ha hagut alguna reacció d’estranyesa perquè la gent seria en referència a persones de l’espècie humana. Els diccionaris només validen la paraula gent quan es parla de persones humanes. Hem parlat d’animisme, dels esperits, de les creences d’en Dersu Uzala, que anomenava gent els animals de la taigà. Hem pensat que entre els propis faigs segurament que es consideren gent. És una paraula interessant que depèn com s’entengui pot posar al mateix nivell a humanes, humans, arbres i animals. Si fem ús de la paraula gent per parlar dels arbres, significa que abandonem l’antropocentrisme.
També ens ha sortit la paraula arbre. Una paraula que podríem dir exacte, però que alguna de nosaltres ha dit que pot amagar altres dimensions i fins i tot cosificar. L’arbre, com un tronc amb fulles al damunt i una arrel a sota, però pensar que un faig només és això hem convingut que és negar-li l’ànima.
