L’espai Francesca Bonnemaison, en el marc del projecte Look Wide de la fundació SURT, ens ha ofert aquesta vegada la possibilititat d’aprofundir en conceptes que generen controvèrsia, i ens ajuden a ampliar horitzons. La interseccionalitat ens ha portat de nou en aquesta jornada, a sotmetre a una profunda anàlisi les nostres idees sobre la violència de gènere
De quin gènere?… D’aquell que ara per ara és invisible davant d’una societat fragmentada, i en lluita contra una violència històrica i interpretable de tantes formes com mirades l’observin. La tendència a etiquetar les violències provoca en moltes ocasions, que persones vulnerables es quedin fora del circuit d’assistència que ha de vetllar per la seva seguretat física i emocional.
La transexualitat és encara una assignatura pendent de la nostra societat. I més quan en aquest procés “d’etiquetatge” de les persones per al seu correcte accés al gaudiment d’ajuts assistencials, no existeix encara una definició que encaixi per definir la seva situació.
Un home que ha fet la transició per tal de ser una dona, entra un espai que ara per ara està al limb. És un dona per què ho diu el seu DNI?, Se la considera una dona de ple dret? Se la veu realment com a una dona, o és un home “disfressat”? Si en comptes de transexual, és transgènere, no es posa més encara en qüestió la seva condició? Se les denomina persones no normatives sexualment, i aquest terme ja ens fa saltar les alarmes.
La importància del concepte d’identitat perd necessàriament rellevància, quan és la violència la què entra en escena.
El debat sobre si el plantejament de la defensa dels drets de les persones LGTBIQ+ han d’anar de la mà del feminisme, planeja de manera contínua sobre un camp de batalla, que en comptes de mirar d’unir forces, sembla que reclami parcel·les de reivindicació i desconfiança davant les necessitats intrínseques dels altres.
Per sobre de determinar si el gènere és quelcom excloent o integrador, hauríem de plantejar la incòmoda qüestió de si realment les etiquetes que posem a les persones, poden definir-les en la seva totalitat. La interseccionalitat ens fa analitzar d’una manera crítica totes aquelles iniciatives que van encaminades exclusivament a un “tipus” de persona, amb un perfil determinat, ja que és del tot impossible definir a un ésser, per una sola característica de la seva existència.
Són encara els estereotips la barrera principal davant d’un ajut real que necessita la comprensió i l’empatia per arribar a desenvolupar-se de manera eficaç.
Una intervenció del públic al final de la jornada ens va fer reflexionar sobre els serveis assistencials que les institucions posen a disposició de la ciutadania.
“És com si hi hagués un vestit que la gent s’ha de posar, però de vegades aquest vestit li va petit, altres vegades el fa sentir incòmode, o d’altres, senzillament no podrà ni entrar-hi”.
I si mirem de fer aquest vestit de tela més flexible, més còmode per tal que tothom se’l pugui fer a mida?
Hem pogut comprovar quina és la situació a altres països d’Europa, i també ens han mostrat idees i iniciatives a nivell Català que ens obren el camí cap a l’esperança de millorar el nostre entorn més proper. Prendrem bona nota d’aquesta oportunitat immillorable d’obrir horitzons cap a la integració i la igualtat real de drets.
Us deixem una petita mostra del què per a nosaltres va ser una jornada del tot inspiradora.
