Feminisme, per què?
Quan Michel Foucault, gran filòsof del nostre temps parlava sobre l’espai, ho feia de manera que traslladava la mirada aparent, supèrflua, a una profunditat que es barreja amb l’essència de les persones i les seves experiències
La importància dels espais físics radica en la creació d’història que es porta a terme als seus marges, en la capacitat d’interacció entre els éssers que es transformen i evolucionen de manera constant. D’aquesta manera, els espais es converteixen en un escenari silenciós de la transformació vital de les persones.
Aquests espais poden ser de diversos tipus, i cada un d’ells presenta una visió paradigmàtica de la realitat que representa.
Les topies eren definides per Foucault com a espais reals i realistes, comuns. Fan que tots se sentin situats d’una manera concreta. Els seus límits fan la impressió de què fora no hi ha res, de que el què hi ha dins es propi, i el que hi ha fora, aliè.
Aquesta definició encaixaria en la percepció de les societats actuals, espais típics i tòpics en què el patriarcat ha establert les seves normes, i no és possible sortir dels límits establerts.
La norma ens obliga a ser i estar al món d’una manera concreta, sense la possibilitat de sortir de les fronteres que la societat marca com a imprescindibles per a formar part d’un grup.
Les utopies, en canvi són llocs irreals, que representen societats perfectes, o societats posades del revès. Són llocs, però no existeixen en l’espai físic real, per la impossibilitat de portar-les a terme. Són llocs en què la seva construcció se separa de la realitat fins a ser irreconeixibles.
Les utopies ens serveixen com a orientació del què ens agradaria veure en un món en què totes les persones tinguessin l’oportunitat de viure d’una manera lliure i plena, però la seva perfecció impedeix que aquesta realitat es materialitzi.
No poden ser reals, però ens permeten veure el reflex del què ens agradaria veure a la nostra societat.
Però el què més crida l’atenció de l’estructuració sobre l’espai de Foucault, és sense dubte, la seva descripció sobre les heterotòpies. Espais reals, però localitzats fóra de lloc, es construeixen en paral·lel i davant dels llocs comuns. Comparteixen espai amb les topies, però a dins dels seus límits les normes són diferents, la vida és diferent, i presenta uns límits concrets que no són permeables ni influenciables pel seu entorn.
Les heterotòpies són com illes en un mar agitat. Al seu interior el temps sembla que s’atura, i passa d’una manera diferent, com treient-li tot el suc a l’existència. No en và, Foucault parlava dels vaixells com a heterotòpia per excel·lència, ja que és un espai guanyat al mar en què les experiències es graven a la memòria com arxivades en un registre diferent.
La dona sempre ha tingut un paper determinat en la societat. Evidentment aquest paper ha anat evolucionant i s’ha adaptat al moment actual, tot i que encara hi ha societats ancorades de manera esfereïdora en la invisibilitat de la figura femenina, i dels seus drets fonamentals.
La igualtat de gènere encara és una fita no aconseguida ni instaurada a nivell real. El paper de la dona continua en l’actualitat envoltada d’estereotips i de conductes masclistes que l’oprimeixen i no la deixen desenvolupar-se i créixer en llibertat.
Heterotòpia com a concepte d’espai paral·lel i independent. Pertanyent a l’espai físic d’una societat, però impermeabilitzat davant de les seves normes, espai en què les persones que escriuen la seva història, determinen les normes i les regles per les quals es regiran.
Sororitat com a lligam estret que les dones estableixen amb les seves iguals, a través de la comprensió, de l’acompanyament, de la identificació i la creació d’una xarxa de complicitats íntimament relacionades amb la capacitat innata de la dona d’empatitzar amb el seu entorn, i de conciliar qualsevol tipus de conflicte.
De la unió d’aquests dos conceptes neix SOROTOPIA, com a espai en què les dones tenim la possibilitat de crear un nou món, amb les nostres normes, lluny d’estereotips o de relats masclistes que ens releguen a un paper secundari a l’hora de prendre decisions, o de desenvolupar rols atorgats tradicionalment als homes. Espai a on desconstruir la imatge gravada a foc per una societat profundament masclista, pels missatges assimilats durant tota la vida sobre el què s’espera d’una dona, o del què no n’és propi. Espai a on aprendre a desaprendre aquelles interioritzacions que ens condicionen i que ens limiten. Espai a on aprendre a ser dones, sense imitar conductes masculines que es malinterpreten, i que entre les dones adquireixen un significat destructiu i divisori. Espai també per a la reflexió i acollida a tots aquells homes que també creguin que el paper de la dona ha de canviar, i que l’home ha d’evolucionar cap a una nova masculinitat, alliberada dels estereotips masclistes. Homes que aportin de manera constructiva propostes i idees que sumin i que ens facin més fortes.
Sorotopia com a concepte de grup de persones que abraça la diferència, i visibilitza totes les formes d’opressió, provinguin aquestes a conseqüència del gènere, raça, ètnia, orientació o condició sexual, o qualsevulla que impliqui discriminació i que minva dels drets fonamentals de les persones.
Un espai a on descansar després d’un llarg dia en què hem estat lluitant contra les injustícies del món, i a on descobrir que podem ser dones, sense necessitat de ser res més.