Caurà el patriarcat i s’emportarà amb si l’amor? Aquesta és la pregunta amb la qual Debora Tajer ens convida a iniciar un recorregut per les conductes patriarcals que ens han envoltat a homes i dones històricament, i que han de ser necessàriament revisades per a poder avançar cap a una societat lliure de crueltat i abús. Davant la possibilitat de reconstruir el concepte de relació entre gèneres, es qüestiona si això serà realment possible, o si el futur amorós serà inevitablement un erm de solitud i crueltat.
Hem arribat a un moment històric en el qual els homes es comencen a qüestionar els seus privilegis i el dolor que els mateixos poden causar en els altres. Aquest primer pas és l’inici d’una llarga transformació en la qual el feminisme té molt a dir. Hi ha alguna cosa guaridora a trobar-se amb algú que pugui revisar-se a si mateix, i els homes estan començant a analitzar si les seves conductes apreses en societat són les causants d’un dolor profund en les dones, que podria ser rescabalat amb un canvi en el paradigma masculí.
La desconstrucció de la masculinitat hegemònica implica que el que s’aprèn es pot desaprendre. Podem ensenyar als nens des de petits a ser diferents, que ser home no sigui mai més posar en risc a algú. Les dones esperen que els homes els demanin perdó per les coses que els van fer, que es facin càrrec de les seves accions, però fonamentalment que no les facin més.
Debora Tajer planteja la qüestió dels privilegis com una profunda anàlisi introspectiva i gens senzilla. Com actuem quan tenim més poder que els altres? Utilitzem el nostre poder per al bé, o per contra ens aprofitem d’una manera egocèntrica dels nostres privilegis?
El nou guió amorós entre els gèneres se sustenta en com poder recompondre de manera no autoritària les relacions entre els gèneres, rescabalar aquest malestar actual de les relacions.
El consentiment s’alça com a estendard de conducta desconstructiva, i generadora d’espais d’igualtat real. Preguntar si l’altra persona vol el mateix que jo, i acceptar la seva resposta. Aquest consentiment ha de permetre que tots dos siguem subjectes, que es generin noves maneres d’estimar, de desitjar i de tenir sexe sense danyar i sense abusar
On uns veuen la fi de l’amor, uns altres inventen noves maneres d’estimar, de desitjar i de continuar tenint sexe, però incorporant un plantejament molt antic que necessita reformular-se: no li facis a l’altre el que no vulguis que et facin a tu.
Com transformar la crueltat en tendresa en les relacions entre els gèneres? Si trobem la resposta, aquesta eina la podem utilitzar per a una altra mena de relacions on hi hagi diferència de poder.
Debora Tajer ens mostra en tot just quinze minuts, que els contes que hem escoltat des de petites, aquells que ens han convertit en éssers dependents i a mercè dels homes, no són més que històries inventades que hem de bandejar de la nostra ment i del nostre cor. Això sí, amb l’ajuda d’aquells homes que, realment valerosos, són capaços de revisar els seus privilegis i utilitzar-los per a equiparar-se amb l’altra meitat de la humanitat històricament discriminada.