Una de les perspectives que distingeixen l’ecofeminisme de l’ecologisme és la de no defensar la bona relació amb el medi natural només per una qüestió pràctica de supervivència. L’ecofeminisme creu que la bona relació amb el que erròniament l’espècie humana denomina “natura” no només és important per a preservar l’entorn i garantir la nostra continuïtat al planeta Terra, també ho és per a relacionar-nos harmònicament amb tots els éssers vius. En essència perquè els nostres cossos són una part més de la natura i tota mereix ser estimada. Malmetre l’entorn i als éssers vius que hi viuen, cosificar-los, convertir-los en mercaderies o en molèsties, és malmetre’ns a nosaltres mateixes, cosificar-nos, fer-nos mercaderia, i no te cap sentit pensar en clau de sostenibilitat si no som capaces d’estimar-nos com un tot.
L’ecofeminisme fuig de la càrrega antropocentrista que pateix l’ecologisme i no posa el focus en l’espècie humana i els seus interessos com a centre de tot. Entén que aquest estimar ha de ser extensible a tota la vida que ens rodeja. Iniciem el camí des de la nostra consciència, però entenent que hi ha altres consciències, altres formes de sentir, vides molt diferents, però tan importants i amb tan dret a fer valer els seus motius com la nostra espècie.
Aquest divendres passat vam tenir la sort de gaudir d’un taller d’antiespecisme facilitat amb gran habilitat i coneixement per Laura Fernández, investigadora i activista antiespecista. La Laura és antropòloga social i cultural (UAM) i doctora en comunicació (UPF) i ha publicat diversos llibres entre els quals podríem destacar “Hacia mundos más animales”. Vam poder aprendre de la seva mà a entendre molt millor conceptes com antropocentrisme, androcentrisme, o el mateix terme clau d’especisme i el seu oposat. El taller va generar molt debat i moltes preguntes perquè encara que en nivells molt diversos i amb intensitats molt diferents, es tracta d’un tema en el qual totes hi estem involucrades.
Vam comprendre sobretot que complex és el tema i com s’entrecreua i retroalimenta amb tantes i tantes opressions distintes. Qualsevol pas en el sentit de reduir els nostres comportaments especistes, eliminar les nostres dissonàncies cognitives, és un pas important per avançar cap a un món millor per a totis, però també resulta evident que alliberar-nos de tota la trama d’opressions implica transformacions molt fortes i de gran abast en les nostres societats.
