El carrer Gregori Resina de Granollers sempre és ple de vida. Als voltants de l’Escola Superior d’Imatge Personal Margaret es poden veure habitualment grups de noies parlant en cercle sobre la darrera publicació que han fet a l’Insta, dones que entren afanyant-se per arribar a l’hora que tenien reservada, mestres acabant de preparar la propera classe…
I a l’interior, la Laura Dalmau. L’artífex del projecte que ja fa anys va obrir les portes per tal de donar un nou rumb a l’ensenyament d’estudis superiors de perruqueria i estètica a Granollers.
La Laura ens espera amb la seva característica naturalitat, i ens convida a visitar un món que, des de fora, sembla ben diferent.
Laura, què volies ser quan eres petita?
Doncs en un principi no ho tenia molt clar, a casa meva sempre ha hagut una cultura de treballar, i jo amb nou o deu anys recordo que el primer que feia quan arribava del cole era deixar la motxilla, anar a la perruqueria de la meva mare, i, a sobre d’un cubell, perquè no arribava, em posava al rentacaps.
Pràcticament vaig néixer a dintre d’una perruqueria. Ho he viscut tota la vida. La meva mare, el meu germà i jo som perruquers. Totes les converses a casa han girat sempre entorn la perruqueria, sempre acabàvem parlant del mateix. Formava part de la meva vida, les vacances, els caps de setmana, en sortir de l’escola… durant molts anys va ser d’aquesta forma la meva vida.
Després de tants anys envoltada d’aquest ambient, em vaig adonar que m’agradava la perruqueria, però des d’una altra perspectiva, que era la formació. Des de jove he tingut les coses molt clares, i mai he dubtat gaire de les meves decisions. Amb 16 anys ja tenia clar que volia muntar una escola de perruqueria, i em vaig començar a formar. Vaig anar a Barcelona, a una escola pública, i vaig estar cinc anys. Al matí estudiava i a la tarda treballava a l’escola Llongueres fent pràctiques. Vaig conèixer molta gent interessant i curiosa.
I després?
Després vaig començar a viatjar. Volia conèixer món i viure experiències. Tenia clar que per aprendre a manar, era necessari que em manessin, i aprendre quines coses volia, i quines no. Vaig treure el millor de cada lloc, i les coses que vaig considerar negatives, les vaig esborrar. Va ser un aprenentatge important.
La meva mare ha estat una figura molt important a la meva vida. Des de molt joveneta em portava a reunions i cursos de management de perruqueria. Jo no entenia per què havia d’anar, perquè no m’enterava de res, però la meva mare va insistir molt en què havia d’aprendre i relacionar-me en tot aquest món. Amb els anys m’he adonat que aquells cursos em van anar fent entendre el món de la perruqueria des d’una altra perspectiva.
La figura de la meva mare ha marcat la meva vida laboral. Ha estat un exemple de constància i tenacitat. No hi havia una altra opció, havia de tirar endavant tant sí com no. Ella ha estat un referent de dona independent i pionera de la seva època. En aquells temps les dones no treballaven, i ella anava amunt i avall a desfilades. Fins i tot va ser perruquera de Salvador Dalí. Recordo moltes nits amb ella de viatge, Ens portava a tot arreu. Jo vaig créixer entre vestidors i desfilades.
Quan em vaig cansar de voltar pel món, vaig decidir muntar l’escola. Gràcies a l’ajuda del meu avi vaig poder començar el negoci, a on vaig estar durant setze anys. Va ser una experiència molt gratificant. No hi havia gaires escoles de perruqueria a Granollers, i era un ambient agradable. Tenia molta il·lusió, i sempre mirava endavant. Mai he tingut en compte la possibilitat del fracàs. Amb la crisi del 2008 em vaig adonar que el model de negoci havia quedat obsolet, i que necessitava fer un gir en el meu projecte.
Aleshores vaig decidir fer una escola homologada per poder oferir titulació oficial. Tot i que estava en un moment complicat en l’àmbit personal, vaig tirar pel dret vaig buscar el local més gran de Granollers.
Tenies algun somni esbojarrat?
Bé, jo sóc gèminis. Tinc una part molt seriosa i una molt boja. Tinc projectes esbojarrats contínuament, i he viscut de manera molt intensa. Puc dir que si em morís demà mateix, no tindria la sensació que m’he deixat res per fer. Mai he tingut la sensació de perdre el temps.
He viatjat per tot el món i he viscut experiències espectaculars. La meva vida és molt plena. He tingut experiències bones i dolentes, però sempre he tornat a començar com he pogut.
Ara per ara torno a tenir projectes, i si encaixen les peces del puzle, tornaré a començar altres línies.
T’ha costat molt arribar fins aquí?
Suposo que sí, però no tinc la sensació que m’hagi costat, perquè ho he fet des de la il·lusió. He passat moments difícils, però potser la il·lusió ha fet que, vist des de la distància, he pogut gaudir de la meva feina, que també és la meva passió.
El què més costa potser és mirar de salvar la distància que de mica en mica et separa dels teus alumnes. Això requereix que t’hagis de reinventar contínuament. He estat aprenent, actualitzant-me per tal d’estar a l’altura. Sempre has de tenir més coneixement que els teus alumnes, i això requereix una tasca contínua de formació personal.
Aquesta feina i el contacte amb el jovent és molt gratificant. Tot i que de vegades és complex, et dóna moltes alegries i et revitalitza dia a dia. Aprens molt, i t’ajuda a no perdre la capacitat de reinventar-te. L’ambient familiar de l’escola m’ha ajudat a cuidar el meu alumnat i a acompanyar-lo en tot el que he pogut.
Com serien les teves vacances ideals?
Doncs vacances amb els amics. Per sort he viatjat tant que ara fins i tot podria començar a repetir. El destí m’és igual. Una bona companyia.
Com et veus d’aquí a deu anys?
Em veig a una segona línia, que crec que és a on haig d’estar. Quan treballes rodejada de gent jove has de tenir clar que la primera línia té una data de caducitat. Seguiré a la segona línia, i hauré de trobar una persona que pensi com jo per tal que estigui al capdavant. Tinc clar que a certes edats, ja toca deixar pas a les noves generacions, i reubicar-te.
Que és per a tu el feminisme?
Doncs mira, jo sóc molt feminista. Penso que la dona és el motor d’aquest món. Un món sense dones no seria possible. Les dones tenen un potencial increïble, a nivell Intel·lectual i personal. He vist dones molt brillants, molt especials i molt Intel·ligents, capaces d’arribar molt lluny, però que han estat víctimes dels prejudicis de la societat, i que les han coartat a l’hora d’aconseguir els seus objectius. En moltes ocasions, som les mateixes dones les que ens imposem unes barreres que ens impedeixen arribar a on volem. Ja sigui la maternitat, les càrregues familiars o les inseguretats personals, fan que l’autoestima els hi jugui una mala passada.
Jo la veritat és que tinc l’autoestima molt alta. No em deixo vèncer per res. Jo mateixa m’autoconvenço que haig de tirar endavant. L’autoestima s´ha de treballar, i ve marcada ja des de petita. Veig noies brillants que estan massa influenciades pel seu entorn, que les fa sentir com vulnerables, i incapaces de fer res per si soles. Això cada cop per desgràcia ho veig més. Les generacions de fa vint anys endarrera, eren més fortes, més valentes, més segures. Ara em trobo noies molt vulnerables, que no són capaces de detectar la violència de gènere quan la viuen, i molt menys de defensar-se. Per molt que parlis, és molt difícil fer-les sortir del bucle en què es troben.
Per què creus que hi ha poques dones a la primera línia de la vida pública, sigui a la política, o als llocs de responsabilitat?
Doncs mira, et respondré en l’àmbit de la perruqueria, perquè resulta que encara que sigui un espai majoritari de dones, són els homes (com sempre) els que es fan amb els llocs de prestigi.
Un dels hàndicaps que tenim és la maternitat. No ho hauria de ser, però en moltes ocasions limita la nostra capacitat de mantenir el nivell d’implicació que suposa una feina tan viva com aquesta, en què passa un any i han canviat un munt de coses.
La societat encara atribueix a les dones la responsabilitat de tenir cura de la família, i no hi ha una implicació paritària entre homes i dones. Elles han d’invertir molt més temps en la família, i això passa factura. Normalment sempre és la vida laboral de la dona la què queda abandonada, i la de l’home no es veu afectada.
En el meu cas, la meva filla no ha estat cap obstacle per a la meva carrera professional. És el millor de la meva vida. La maternitat és una opció personal, i has de ser molt conscient de com la vols viure. En el meu cas va ser una decisió molt meditada, i des de la maduresa. Em considero bona mare, i també bona professional.
La maternitat pot ser una trampa en segons quins moments de la vida, i penso que és molt important que el jovent entengui la importància de ser responsables amb els seus actes. Sobretot les noies joves, que sembla que no acaben de tenir tota la informació necessària per decidir de manera lliure com volen viure la seva sexualitat.
Com veus al jovent?
Penso que la individualitat ha arrelat molt a la societat, i que la cultura de l’esforç s’ha perdut. Ara no fan res si no és per una recompensa immediata. Els hi costa moltíssim fer coses per ajudar als altres. Crec que si aprenguessin a mirar al seu voltant serien molt més feliços. Els hi manca independencia, iniciativa.
El món de la perruqueria i l’estètica es basa en la imatge. Què opines del concepte de la propia imatge en l’actualitat?
La majoria de l’alumnat es passa el dia publicant coses als seus perfils de les xarxes socials. Crec que hi ha un problema important d’addicció, i que l’exigència que suposa estar sempre perfectes a les xarxes és totalment contraproduent. A la moda, tampoc hem avançat cap a la bellesa natural de la dona. Es continuen fent servir models de dona irreals.
Crec que la dona no ha sortit encara del concepte de “mujer objeto”. Les noies són molt dependents de les seves parelles, i tenen relacions força tòxiques.
En la teva trajectòria, com has vist la relació entre dones?
Jo he percebut sempre un ambient de competència entre les dones. Com una mena de por que algú et prengui el teu lloc, o allò que és teu.
Al llarg de la meva vida crec que he intentat ajudar a moltes dones. Sobretot, aquí a l’escola hem vist veritables transformacions. Al cap del temps t’adones que totes aquelles xerrades, aquelles estones parlant i reflexionant amb elles han servit d’alguna cosa.
La dona, en general, encara és molt individualista. Li costa crear aliances, i crec que també és un tema social, el missatge que ens han gravat a la ment. Transmetre la teva experiència, i fer-ho des de la intenció d’ajudar, sense esperar res a canvi. Això sí que ens pot ajudar entre nosaltres.
Crec que encara estem a anys llum del què és un feminisme com a tal. Són molts anys arrossegant comportaments masclistes. Sincerament, crec que ni tu ni jo arribarem a veure un model perfecte igualitari entre home i dona. O que aquestes dones brillants realment arribin al poder.
Jo intentaré transmetre a la meva filla els meus valors per tal que creixi en llibertat, que visqui experiències que li aportin coses bones. Que aprengui per ella mateixa. Que no tingui por.
De ben segur, que amb l’estela de dones que la precedeixen, l’espera un futur brillant.
