Dissabte 11 de març va ser un dia per celebrar. El Gra Jove de Granollers es va vestir de lila i es va omplir de veus femenines. Nenes, joves i dones vam cantar, vam riure i vam compartir experiències i mirades diverses. Vam celebrar els espais que ja formen part de Sorotopia de manera habitual, i que suposen una oportunitat en l’autoconeixement i l’apoderament de les dones.
Com tots els esdeveniments que requereixen organització, van sorgir situacions inesperades, que la llei de Murphy es va encarregar de materialitzar, sort que la nostra especialitat és la improvisació. La nostra carpa gairebé va sortir volant pel vent, però res ens va aturar. Tanta il·lusió i tantes ganes de fer coses juntes va ser, com sempre, el nostre fil conductor. Una afluència de públic tranquil·la però constant ens va permetre gaudir sense gaires entrebancs de la jornada, que es va desenvolupar sense incidents i caracteritzada per un ambient lúdic i festiu.
De mica en mica la veu de Sorotopia es va sentint cada cop més fort, ressona quan les injustícies del dia a dia ens provoquen ràbia i frustració, però també ens dona força en veure que la nostra veu no és única, és la de totes les dones que clamen per la llibertat de ser dones sense que en aquest fet hi hagi implícita la violència o la desigualtat.
I davant la pregunta de “per què només per a dones?”, la resposta és clara. Perquè encara necessitem espais segurs i lliures de violències. Encara necessitem sentir que no som jutjades, que no ens etiqueten o ens critiquen pels nostres pensaments, cossos o idees. Necessitem seure juntes i compartir tot allò que ens pesa molt en el dia a dia, i que quan trobem l’espai adient, deixem anar i ens fa sentir més lleugeres. Encara necessitem que altres dones ens acompanyin, ens sostinguin, i ens diguin que no estem soles. Encara necessitem construir espais per a nosaltres, per fer-nos fortes i aprendre a lluitar plegades.
Dissabte 11 de març va ser un dia per a la reivindicació. I nosaltres reivindiquem des del convenciment que les dones som capaces d’imaginar, construir i gestionar espais que tinguin una mirada feminista. Espais en què la importància de tot plegat radica en fer coses juntes. Dones cantant, dones ballant, dones aprenent tècniques d’autodefensa, de gestió emocional i financera. Dones fent les paus amb el seu cos, amb la seva ment i amb les seves experiències prèvies de violència. Nenes mirant i aprenent experimentant amb la ciència i la tecnologia de la mà de dones enginyeres. Noies generant referents i buscant el seu lloc únic i personal.
De les coses petites, nosaltres en fem experiències enormes. Gràcies a totes les persones que es van apropar al Gra per viure una jornada feminista. I sobretot, gràcies a l’allau de voluntàries que ens va ajudar a portar a terme una jornada inoblidable.
